TRAMPA LEPISAN

Descripció

Cada plaga té el seu cicle biolò
gic       i un nombre determinat de generacions per any, que poden variar en funció de les temperatures i les condicions ambientals de la zona. És essencial conèixer quan la plaga està activa en estat adult i les diferents generacions d la plaga, per tal de gestionar adequadament el moment de col-locació dels paranys.
Col-locar els paranys abans de l’inici de la primera generació de la plaga objectiu per garantir un seguiment i control adequats. Aquesta acció preventiva ajuda a minimitzar l'impacte de les plagues en els cultius.

Ubicació i Distribució de la Trampa Lepisan:

-Les trampes han de ser col-locades a l’alçada dels cultius, penjades de suports especí
 fics per a aquest fi, com branques d'arbres en el cas dels arbres fruiters.
-Distribució homogènia: Per a cultius aïllats, una distribució homogènia pot ser suficient.
-Reforçar a les vores: Si el cultiu està envol
tat       per altres cultius, cal col-locar trampes més pròximes a les vores de les parcel-les (cada 10-15 metres), ja que és més probable que les plagues provenen de cultius adjacents.

Nombre de Trampa Lepisan per Cultiu:

El nombre de trampes depèn de l'objectiu del sistema de control:
-Per a detecció i seguiment: Generalment, entre 
1 a 2 trampes per hectàrea són suficients per fer un seguiment eficaç de les plagues.
-Per a captures massives: Es poden necessitar entre 10 i 20 trampes per hectàrea
 depenent de la densitat de la plaga.

Factors que Influencien la Col-locació:
-Mida del cultiu
: En cultius petits o irregulars, caldrà un nombre més gran de trampes per garantir una cobertura eficient.
-Proximitat dels cultius limítrofs: Els cultius veïns poden influir en el nombre de trampes necessàries.
-Densitat de la plaga: A major població de plaga, més trampes seran necessàries per aconseguir un control adequat.

Trampes per a Diferents Espècies:
-Les trampes destinades a diferents espècies poden estar 
a prop les unes de les altres, però cal mantenir una distància mínima de 4 a 5 metres per evitar interferències entre les trampes.
-Difusors de feromona per a diferents espècies no han de ser col-locats en el mateix parany
, ja que podrien afectar la seva eficàcia.

Consideracions Finals:
-El sistema de trampes ha de ser flexible i adaptat a les necessitats específiques de cada cultiu i situació. La combinació de tè
cniques    de control (com la utilització de feromones) pot ser molt útil per millorar els resultats.
-Control previ i seguiment continu: Conèixer els moments d'activitat de les plagues, ajustar la densitat de trampes i monitoritzar les captures permeten un control més precís i sostenible de les plagues.

Aquest enfocament no només ajuda en el control de les plagues, sinó que també reduïx l'ús de pesticides, promovent un model d'agricultura més sostenible i respectuós amb el medi ambient.