Pugó
Els pugons o àfids son insectes que pertanyen a la família Aphididae.
Els pugons s’alimenten de la sàvia de les plantes, i tenen una gran capacitat reproductiva. Això fa que provoquin danys importants en diferents cultius.
Son importants vectors de virus.
Els pugons més significatius que apareixen en els diferents cultius són:
- Myzus persicae, cultius hortícoles (pebrot, tomaquera, cogombre) i ornamentals.
- Aphis gossypii, cucurbitàcies (cogombre) i ornamentals.
- Macrosiphum euphorbiae, solanàcies (tomaquera, albergínia i patata) i ornamentals
- Aulacorthum solani, solanàcies (pebrot, patata, enciam, mongetera i albergínia) i ornamentals
Son especies polífagues, es a dir, tenen un ampli rang de plantes hospedants.
Biologia
Els pugons tenen un cicle de vida complexa, amb formes adultes amb ales com sense elles dins de la mateixa espècie.
Les formes alades tenen la capacitat de volar distancies llargues per crear noves colònies.
Dins dels hivernacles les poblacions de pugó, estan constituïdes per femelles vivípares. Els pugons joves neixen i immediatament comencen a alimentar-se de la sàvia de les plantes.
Danys
Les nimfes i els adults extrauen sàvia de la planta provocant un retard en el creixement i color groc. La saliva que injecten contenen substancies tòxiques que poden ocasionar deformacions en fulla.
Un altre dany, es que secreten melassa, on es desenvolupen fongs. La fotosíntesis es veu afectada i conseqüentment el creixement i el rendiment de la planta.
Un dels danys més importants es deu a la injecció de saliva en la planta durant l’alimentació del pugó, que permet la transmissió de virus a les plantes.
Enemics naturals
Tenim diferents especies de depredadors, paràsits i fongs que controlen biològicament els pugons. La millor estratègia per controlar la plaga, dependrà de l’espècie de pugó i del cicle del cultiu.
Tenim paràsits com:
Tenim depredadors com: